Lo dia que et vaig veure vaig mirar-te als ulls,
la teua mirada em deia vull que sigos meu avui.
I no sé com entrar-te per parlar amb tu d'un cop,
avui més que mai espero una mica més de sort.

Lo dia que et vaig veure tenia el vent a favor,
l'oportunitat de tindre't era la meua il·lusió.
I no sé quantes coses em van passar pel cap
amb una subtil ullada tan plena de complicitat.

Jo no sóc tan estrany, sóc bastant normal
diuen decidit però un pèl aborrit.
No em tingos mai por que no et menjaré,
fes-me una senyal i em rebaixaré.

A vegades quan somio et veig per tot arreu,
no sé si això és bo però no hi puc fer res.
Sempre penso amb tu, amb aquell vestit vermell
i amb aquell somriure que em posava calent.

Vull ser el teu criat, vull ser el teu soldat,
ara estic pansit, semblo un reprimit.
Vull tindre un motiu per passar-m'ho bé,
això ha de ser amb tu, no em cal ningú més.

Són coses que pensava en aquell moment,
la història es repetia una nit més.
Ja no sé com mirar-te, com treure't del cor,
ni que siga un monstre em sento un perdedor.
Em sento un perdedor, em sento un perdedor,
un estrany perdedor.