Fa mil anys grabada en pedra
una mà immortal assenyala el cami
als soldats de Deu,
trobaran les portes blanques
d'un infern tot ple de verges i sants
que moren cada nit
Mentre a fora cau l'espasa
que els condemna a l'oblit etern.

Tamada:
No demanen perdó,
son la perfeccio
maten sempre amb la mà de l'àngel
som la Inquisició,
son amics de la mort,
maten sempre amb la ma de l'àngel
el seu rostre és amor
els seus ulls són la mort
maten sempre amb la mà de l'àngel.

Veig passar les hores mortes
assegut davant la imatge del mal
perduda en el cami
per cada any deu mil misèries
han omplert el món amb fulles de sang
dels soldats de Déu.
Mentre sonen les campanes
que els recornen de l'oblit etern.

Tomada

Sento crits dins de la boira
és la veu d'aquells que han perdut el seu nom
pels camins del món,
és la mà grabada en pedra
un punyal immens que talla el fort vent
quan porta la raó.
Mentre sonen les espases
enmig d'aquell infem etern.