Què fosca és la mina
m'explicava aquell miner
T'allunyes de l'aire
que amanyaga el nostra cel
I tornes ombere
per entrar dins de l¡infern
on no hi ha dia
I el somni de la nit no existeix

Tornada:
No sé per què
tu ets miner
No sé què fer
No sé què dir
Duc la mina sobre la pell
Tinc les mans negres
de tant repicar les parets
I l'ànima trista
per aquells que ja mai tornaran

Tenia dotze anys quan
va donar el su primer cop
a la galeria
número cent vuitanta-dos
Picant la pedra
entre basses d'aigua i pols
mentres el pare
li deia que l'avi era el millor

Tornada