Sents remor i silenci, surts sota la lluna
la teva hora ja és aquí.
Somrius a les ombres i veus la llum verda
que il·lumina el teu camí.
La ciutat es desperta per mi.
Vius en un món on tot és ple de llums de neó.
Se escapa el temps dins el teu nínxol de formigó.
Respira un xic de aire de debò.

Cel·les amb butxaques, línies discontínues,
arbres amb arrels de plom.
Diòxid de Carboni, velocitat doble,
cables entre ordinadors.

La ciutat on jo visc ja dorm. Ssshhhht!
Vius en un món on la nit és de llums i colors.
Seus al sofà és el teu premi de consolació.
La vida ens qüestiona un altre cop.
La vida et qüestiona un altre cop.