Cansat, cansat de fer-me mal,
De viure en un engany,
Cansat de mi,
Que no sé allibera’m,
Fugir d´aquest desig
Que se que no és per a mi però no puc evitar.

Cansat d´aquesta soledat,
D´haver-me enamorat
Del pas del temps,
Que fa caure en l´òblit
Allò que va ser etern.
Cansat de veure-ho clar però no saber escapar.

No és massa tard per tot allò que és important
Estic tan cansat …però he de tornar a començar.

I quan s´aturarà aquest mal
Que crema I crema tant?
Evaporat,
Que no deixi record
D´aquells moments tan bons.
Cansat que d´aquells núvols només quedi fum.

No és massa tard per tot allò que és important
(Per a mi, com ser feliç).
Estic tan cansat …però he de tornar a començar.

Només vull oblidar I trencar, no recordar mai
Més per viure en pau.
Cansat d´haver callat, d´estar emprenyat, de
Ser fugaç, de ser real…, per què
No puc existir així.
No puc, no és per a mi, tan humà, despullat,
Que no puc existir, no vull pas fer-ho així.
Cansat d´haver somiat…

I quan podré somriure?
Quan tornaré a viure?
Quin va ser el pecat
Per sentir aquest desig
Que no té cap sentit,
Per viure sense viure tanta soledat?