Fa temps que et conec i no sé bé com ets,
més lluny et veig de mi quan més a prop et tinc.
Deixa´m entrar dins, deixa´m saber qui ets.
Obra que jo hi vull ser, si et plau no em tanquis més.

Si jo sucre, tu sal;
si jo negre, tu blanc; rius de mi.
Si jo vinc tu no hi ets, si jo hi sóc tu te´n vas, per què així?

Serà que tu ets com un mirall però que,
quan jo m´hi miro es va trencant

I és que no, no ho sé!
I és que no, no ho sé!
I és que no, no ho sé!

Obre la teva ment, tu saps que no hi ha res
que ens pugui fer tant diferents
i si sóm tant desiguals,
què és el que em fa estar amb tu.

Busco en la foscor i no hi trobo la claror,
tant sols hi trobaré el que no em serveix de res!

Si jo sucre, tu sal;
si jo negre, tu blanc; rius de mi.
Si jo vinc tu no hi ets, si jo hi sóc tu te´n vas, per què així?

Serà que tu ets com un mirall però que,
quan jo m´hi miro es va trencant

I és que no, no ho sé!
I és que no, no ho sé!
I és que no, no ho sé!
I es que no, no ho sé!

I és que com ets tu, no ho sé
I el que penses tu, no ho sé
I el que vols de mi no ho sé
I què faré ara, no ho sé!

I és que no, no ho sé!
I és que no, no ho sé!
I és que no, no ho sé!
I és que no...