Si no fos per tu, m'hauria mort de gana abans de perdre la salut; si no fos per tu, que em poses plat a la taula quan d'altres per tot ajut donen bons consells i sàvies paraules i et deixen sol i en dejù. M'esperava el trist final de la cigala si no fos per tu. Si no fos per tu, segur que no tindria on enfonsar les arrels ni un cobert on raure ni una bona guia per anar i tornar al setè cel i els fills que escampés no els coneixeria, res meu viuria en ningú. Jo seria un altre i ningú no ho sabria si no fos per tu. Si no fos per tu, que arreplegues els trossos després de la tempestat i em fas companyia quan borden els gossos en el cor de la ciutat, tu que del mirall ullerós em mires renyant-me de bon matí per maltractar una vida que mai no tindries si no fos per mi. Si no fos per mi, ¿qui et rescataria de tanta vulgaritat?
Feines, compromisos, rutines, família, municipi i sindicat. És per això que em dons crèdit i valença, casa, dona, pa i abric. Ja m'explicaràs qui series sense el teu intim enemic.