La filla del marxant diuen que és la més bella
No és la més bella, no, que d’altres n’ni ha sens ella
S’ha cercat aimador a la nova manera, s’ha donat els amors al peu d’ una olivera
La filla del marxant ja no dansa lleugera, la cintura li creix, la brusa li curteja
Son aimador li diu en veure que tristesa: Als jardins de palau hi ha una font d’aigua neta

Tota nina que hi beu de rosa es fa donzella
Anem-hi Don Joan que jo tinc set de beure’n
Els guardians del rei guaiten per una escletxa i en veure’ls al jardí l’han feta presonera
A la presó reial estareu a dispesa, pagareu vostre crim darrera d’altes reixes
Digueu-me bons amics què fan a casa meva, si d’ençá que no hi sóc hi ha hagut moltes guerres

Si els vaixells van per mar amb bandera vermella
I la gent canta i riu, o encara hi ha tristesa
A l’ endemà al matí la treuen de la cel-la amb la creu al davant i el botxí al darrera
Dos frares al costat cantant el miserere i les nines de Lió surten només per veure-la
Ai, aimadors novells de mi preneu exemple: És un crim estimar sens passar per capella
Ai, aimadors novells de mi preneu exemple: És un crim fer l’amor al peu d’ una olivera