M’he perdut per la ciutat
i els carrerons i la seva gent
m’han portat a viure a fons sols el present
sense adonar-me’n .

Sempre faig mitja hora tard,
em costa estar atent
i per empanat he fet mal a gent que sé que m’ha estimat.

No entenc què fas aquí,
ballant amb mi
serà el destí.

No saps el què fas sentir,
tot és nou i em dóna la vida
i em remou poder-te dir
cada cop que estic al pou
tu em dibuixes el camí .

He plorat el que he perdut
i no soc ningú quan no hi ha ningú,
fent la merda abans que admetre el que no vull
sense adonar-me’n
un altre cop me n’he oblidat
tu ja saps com sóc
m’entrebanco amb tot
i quan per fi me n’he adonat ja és massa tard.

No entenc què fas aquí
ballant amb mi
serà el destí